Press

Les convencions,  la banalitat, els automatismes  i el rigor aixafen mica en mica i amb una gran pressió la humitat de cada individu. Ni tan sols aquell individu rigorós i afí a aquestes convencions, vestit amb americana negra i sempre ben col·locat, en pot fugir.  En aquest cas però, és Pierre Rigal qui es posa l’americana per escenificar  i intentar fugir inútilment d’aquestes pressions.

Press, en anglès l’aparell que exerceix una pressió però també el verb o l’acció de pressionar, és una coreografia inquietant en què Pierre Rigal, coreògraf i intèrpret, intenta fugir d’una habitació sense obertures que cada vegada es fa més petita. Només l’acompanya una càmera de vigilància que el segueix i l’il·lumina constantment. Un altre punt de pressió, psicològica aquest cop.

Precisió i exactitud matemàtiques. D’aquesta manera Pierre Rigal  es mou d’una manera automàtica responent a la pressió de les parets i de la càmera. No és estrany que sigui així essent una coreografia ideada per un atleta economista i matemàtic. El màster que després va fer en cinema però, queda pal·lès en un espectacle que uneix els recursos audiovisuals creant una escena tràgica pròpia del setè art.

Pierre Rigal va crear aquest espectacle el 2008 al Gate Theatre de Londres i cinc anys després al Mercat de les Flors de Barcelona va rebre quatre ovacions consecutives i aplaudiments. L’angoixa d’unes parets que l’aixafen o la música no impedeixen però que l’absurd de l’escena interpretada per Rigal acabi arrencant un somriure igual que aquells somriures que es riuen d’un mateix.

Júlia Manresa

Anuncis

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: