Si existissin els cementiris d’elefants

Roberto Olivan presenta l’espectacle A place to bury strangers

roberto_olivan5

 

Segons la mitologia africana, els cementiris d’elefants són llocs pròxims a fonts d’aigua on aquest animals moribunds hi van a passar els seus últims dies de vida.  Llocs on, qui hi va a parar, no té cap necessitat de fingir ser el que no és o fer el que no vol fer. Un lloc semblant a aquest és el que pretén recrear l’espectacle A Place to bury strangers, un espai on tornar a l’essència  on ser allò que realment ets i fer allò que realment vols fer és el més important.

A place to bury strangers busca la fusió de llenguatges escènics del circ i la dansa. És per aquest motiu que Olivan ha decidit col·locar els espectadors al voltant de l’escenari, gaudint de l’espectacle des de 4 punts de vista diferents.

Els espectadors recorren amb la mirada els diferents moments de la vida de 4 personatges que es troben a l’escenari. Com en qualsevol existència, a A place to bury strangers hi trobem moments d’una fisicalitat absoluta amb portés aeris que, com un engranatge, transporten el moviment a tots els ballarins; moments simbòlics i visualment magnífics reforçats per una posada en escena pròpia del món del circ i, finalment, com en tot recorregut vital, també hi trobem moments sentimentals.

L’any 2003, Roberto Olivan va crear la companyia Enclave Dance Company establerta a Brussel·les. A més a més, des de fa 9 anys, Olivan, convençut de la potencialitat que es pot trobar en l’entorn rural, dirigeix el festival Deltebre Dansa que cada any brinda imatges impactants dels ballarins als arrossars.

A place to bury estrangers, és doncs, l’últim treball d’un ballarí i coreògraf incansable que  explora i posa en escena l’encontre de 4 personatges en moments centrals de la seva vida.  Una autèntica muntanya russa humana que vol fer reflexionar l’espectador sobre la veritable substància que conforma l’essència humana. Immersos en una societat de l’aparença, a vegades, mostrar allò que realment som i fer allò que realment volem ens converteix en personatges rars i  aquest espectacle en ‘un lloc on enterrar estranys’.

Júlia Talarn

Anuncis

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: