sessio2_350x200

Dues persones, Itziar Okariz i Víctor Iriarte, se situen una davant de l’altra a la petita sala Sebastià Gasch del Mercat de les Flors. Okariz duu uns fulls de paper amb seqüències de números apuntades. Hi ha dos micròfons. Els dos performers es miren i comencen a repetir un nombre finit de la seqüència de dígits del número ∏. Okariz llegeix els números, Iriarte els repeteix a l’uníson. Okariz quasi tanca els ulls i a les parpelles duu pintats uns altres ulls blaus, oberts, que miren fixament a Iriarte, mentre aquest mira contínuament els seus llavis per repetir la seqüència numèrica. A vegades és més ràpid, més lent, més fort o més fluix.

Falsejant aquest joc de mirades es produeix la complicitat en el llenguatge, que fa que ambdós vagin dient els números gairebé a la vegada. Els números, poc a poc, van agafant una existència pròpia, ja que es van convertint en els autèntics protagonistes de l’acció. La seqüència del número ∏ és infinita. Part de públic, quan passen vint minuts de l’inici, comença a marxar, potser conscient d’aquesta infinitud. Potser també conscient de la nostra finitud que, davant de la seqüència de números interminables, és molt clara.

L’artista basca Itziar Okariz es mostra molt interessada en la construcció de la identitat i la subversió de les estructures de representació existents, de la mateixa manera que també explora les relacions cos-espai, en un àmbit públic o privat. La repetició de les seves accions en diversos llocs també és un tret característic d’Okariz, ja que també està interessada en crear matisos i petites diferències entre els espais públics o privats. Amb el seu particular caràcter transgressor, ha realitzat diverses accions com Mear en espacios públicos o privados o Trepar edificios, on planteja el conflicte que s’estableix amb les construccions socials que determinen la nostra identitat personal o col·lectiva.

Maria Gracia Larrégola

Anuncis

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: