Miratges de Hofesh

Shechters-choreography-Up-002

Tot sovint, esperant a la parada de l’autobús o fent cua per entrar al cinema em topo amb mirades plenes de força o gestos elèctrics que em recorden a Hofesh Shechter Company. El coreògraf Israelià de gran èxit internacional aconsegueix portar als escenaris la descripció perfecta de la  força humana. Homes i dones es converteixen en bèsties plenes d’impuls i neguit que vagaregen i s’interrelaciones en jungles de moviment.  Una minimalista posada en escena i un ús exquisit de la llum acaben d’arrodonir una atmosfera inquietant que fa que l’espectador estigui constantment en tensió.

Tothom que hagi anat a veure algun espectacle de Hofesh sap que aquest coreògraf parteix d’un caos absolut dominat per la fisicalitat del moviment. L’última parada que va fer a Barcelona el passat divendres 1 de gener no va ser pas diferent. En aquesta ocasió va presentar els espectacles Uprising i The art of not looking back. El primer va ser creat fa sis anys i va fer que el nom de Hofesh donés la volta al món. Pel camí no ha perdut la potència que l’acompanyaven i tothom segueix consternat davant l’entrada de la filera d’homes a contrallum i la seva plantada davant el públic. Potser una de les presentacions més impactants del panorama de la dansa contemporània.

Si a Uprising, Hofesh va voler demostrar la força dels homes, amb The art of not looking back vol demostrar que les dones també trepitgen fort. Elles tenen una mirada decidida -quasi militar- i pugen a l’escenari per demostrar que estan plenament vives i convençudes.

En ambdós casos Hofesh aconsegueix treure de dins dels ballarins aquella part animal, aquella força i decisió pròpia dels militars i embolcallar-ho tot amb una magnífica sonoritat –creada pel mateix coreògraf- i un disseny lumínic espectacular. Una experiència brutal, electrificant, que omple l’espectador d’una tensió desconeguda que mai hagués imaginat experimentar davant un espectacle de dansa.

 

Júlia Talarn

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: