Talleres y Fraguas

 

talleres y fraguas

Elena Montes

Les onades d’escuma que llepen les costes son com la bata de cola d’una flamenca. Jo navego la meva pròpia barca. A l’escenari set dones vestides de negre xiuxiuegen reflexions entorn al mar. El mar es immens, obscur i salat. Parlen en veu baixa perquè el públic s’hi a propi. Aquesta nit, les dones tenen un secret. I el públic ha d’entrar a l’escena de puntetes. A un costat de l’escenari, assegut a les fosques el cantaor Salao les bressola suaument amb la veu i les set figures ballen com les crestes d’una onada. Són joves però vesteixen el dol d’una edat llunyana. Jo navego la meva pròpia barca, canta Salao. La música i la dansa es pessiguen, s’amalgamen, i els espectadors entren de sobte a la mar. Deixant en darrera el port d’on venen; el pati de butaques.

L’espectacle de “Talleres y fraguas” gira entorn l’univers de Carmen Amaya. Es centra en el període en el que la bailaora va marxar a Nova York a fer carrera, al voltant dels anys cinquanta. Música americana de l’època evoca i enfila les escenes. Sonoritat de gramòfon i llauna. Smoke a l’aire. I el mar com a canal poètic, com a connector constant de la transgressió i la universalitat de l’artista catalana Carmen Amaya.

Aquesta presentació es el resultat d’un taller a càrrec del bailaor Marco Flores i el dramaturg i teòric de la dansa Roberto Fratini que es dugué a terme del 20 al 23 de maig a l’espai de creació del Graner, dins del marc del festival “Ciutat Flamenco” de Barcelona. La intenció del taller, batejat com a flamenc empíric, responia a la necessitat de recerca de noves metodologies per apropar-se a la composició i la interpretació del flamenc. El resultat dels treballs realitzats a l’aula ha donat nom i forma a l’espectacle de “Talleres y Fraguas”.

Una finestra a la creació jove de la ciutat.

El aprendizaje, un retorn als orígens

L’espectacle s’ha presentat dins el cicle de Flamenco Empírico dins el marc del Festival Ciutat Flamenco


“Los ojos cerrados. ¿Dónde estoy? No lo sé. ¿Quién soy? No tengo opinión. Sólo me concentro en mi interior.” Així començava l’espectacle El aprendizaje  que neix de l’encontre del ballarí i coreògraf Juan Carlos Lérida, el director artístic Roberto Romei i el músic Sila.

Sala Pina Baus. Un escenari d’estètica mínimal: una butaca de formes cubistes i una massa poliédrica sosté una taula de so. Algú  apareix a l’escenari fent tentines: és un infant que comença a caminar? Un convalescent que s’alça del llit? La respiració s’acompassa, el ritme  s’accelera, s’insinuen petits moviments que flueixen i unes passes que  ja no vacil·len omplen l’escenari de petits copets, reminiscències o petita llavors de zapateados. A poc a poc, el cos comença a moure’s en formes ondulades i s’exploren els moviments retallats. S’enllaçen uns amb els altres i, finalment, es converteixen en dansa.

L’espectacle El aprendizaje s’orgeix del conte homònim de l’escriptor contemporani J.L Lagarce on un home es desperta en un llit d’un hospital, repren la consciència i poc a poc s’adona que està viu i, des del silenci i la inmovibilitat, comença a entrar en relació amb el món que l’envolta.

Aprendre, desaprendre, reaprendre, per així poder arribar a ser homes més lliures i feliços. Juan Carlos Lérida sembla haver volgut  arribar a l’essència del flamenc, de la dansa. Ritme, moviment, impuls, seducció. Vida, en el fons. Una lluita per desfer-se dels costums predeterminats i un retorn als orígens. Un espectacle que, literalment, desfà les costures d’unes camises potser massa entallades.

Júlia Talarn

El flamenco, una sola llengua

© Mercat de les Flors

© Mercat de les Flors

‘Irse por las ramas’, l’espectacle presentat dins del cicle Flamenco Empírico del festival Ciutat Flamenco ha deixat totalment clar que no es necessari entendre una llengua per ballar flamenco. La comunicació va més enllà de si ens podem expressar amb el mateix idioma, aquí el flamenco ha unit quatre cultures molt diferents en una sola. Des de Jamaica, Estats Units, México i Canadà arriben quatre dones que expressen els seus sentiments artístics a l’uníson, tot i tenir procedències tan diferents.

Tot just quan ha començat, ja s’ha dit que nosaltres només estem acostumats a veure flamenco. Però flamenco espanyol. Això presuposa que és sempre una mirada des de dins. I que potser ara ha arribat el moment de veure com el viuen, l’interpreten i el senten persones d’arreu del món. Això prometia una gran experiència i un continu intercanvi de cultures i visions molt interessant.

Cada bailaora, a la seva manera, ha realitzat el seu treball, fruit de la residència artística realitzada els darrers dies al Graner. Ens parlen de narcotràfic a Guatemala, del hoquei sobre gel a Canadà, dels ritmes musicals de Jamaica… Coneixem trets distintius dels seus països, alhora barrejats amb el gran espectacle bailaor. Les històries, a més, s’entrellacen per afirmar rotundament que quan es tracta de flamenc, les paraules sobren.

El cicle Flamenco Empírico està comissariat per Juan Carlos Lérida i té el propòsit principal d’obrir l’espai i el festival a nous creadors, normalment joves. És un lloc per experimentar coses noves i per veure la transformació dels flamenco fins als nostres dies. Trobareu tota la programació d’aquest cicle per als propers dies a la web de Ciutat Flamenco.

Maria Gracia Larrégola

Arriba alè flamenco al Mercat de les Flors

El Mercat de les Flors ha inaugurat avui la sèrie d’espectacles Ciutat Flamenco, una trobada per a la reflexió i la innovació d’aquest gènere que tindrà lloc del 23 al 26 de maig. La plataforma pretén presentar un altre flamenco, no estàtic i tradicional, sinó capaç d’incorporar noves tendències i disciplines i d’ampliar la visió dels espectadors del que és flamenco.

Aquest festival, conegut anteriorment com Flamenco Ciutat Vella, ofereix tres seccions diferenciades: els concerts centrals, el cicle Flamenco Empírico i P’Alucine, l’apartat audiovisual. Aquesta darrera secció pretén donar color als aspectes més desconeguts del flamenco, com el joc de les llums i les ombres, i enguany recupera el format de concurs del 2008 i 2009.  Serà escollit ” el millor documental dels últims anys” entre tots els qui es presentin fins el 7 de maig.

Del gran ventall de projeccions P’Alucine previstes pel festival, l’encarregada d’obrir Ciutat Flamenco a les 18:30h ha estat “Flamenco entre rejas” de Joshua Swartzberg: el viatge d’un americà pels racons d’Andalusia en la recerca de l’essència d’aquest art. Totes les projeccions es realitzaran a la Sala Sebastià Gasch i són d’entrada lliure.

El Festival ha seguit amb la primera sessió de Flamenco Empírico, “Talleres y fraguas”, a càrrec de Olga Pericet i Andrés Corchero i  música en directe de Sila. La peça, iniciada a les 20h a la Sala Pina Bausch, és el resultat d’un taller que fusiona l’essència del flamenco amb la innovació de la dansa contemporània.

Després de Flamenco Empírico, sobre les nou del vespre, el hall del Mercat de les Flors ha continuat amb el seu alè flamenco amb els tapeos selecionats per la nit: ‘Homenaje al pequeño reloj’ dElena Matín & Rogelio Lorda (Girona/Cuba) i “Del migrar” Paula Gómez (Madrid). En menys de deu minuts, cada peça ha mostrat la seva proposta per tractar el flamenco d’una forma innovadora i arriscada. Pretenen fugir dels convencionalismes i experimentar amb aquest gènere noves expressions amb l’ambició de fer créixer el flamenco cap a àmbits desconeguts.

Una estona després, a les 21:30h, s’ha estrenat la secció de concerts amb Paula Domínguez i Gospel Messengers Taller de Músics a la Sala Maria Aurèlia Capmany.   “Ha estat una aposta molt arriscada” ha comentat Ramón Escalé, director i teclat, abans de començar el concert. L’espectacle ha barrejat dos gèneres tan diferents com el gospel i el flamenco, deixant l’essència de cada gènere i fent-los créixer amb la fusió. Una melodia que recordava a la típica escena cinematogràfica d’una església afroamericana i , simultàniament, una veu per sobre, que tot i ser molt flamenca, es deixava portar pel cant general. El cor de 20 veus, amb l’acompanyament del teclat, el baix (amb Isaac Coll) i la percussió (amb David Domínguez),  entonava clàssics del Gospel, mentre Paula Domínguez, com a veu solista, acostava aquest gènere a un públic que majoritàriament el veu llunyà. En definitva, l’espectacle ha fet possible adequar la mirada al Gospel a través de la finestra del flamenco.

I Ciutat Flamenco continua…!

Sara Torremocha

 

 

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: