El aprendizaje, un retorn als orígens

L’espectacle s’ha presentat dins el cicle de Flamenco Empírico dins el marc del Festival Ciutat Flamenco


“Los ojos cerrados. ¿Dónde estoy? No lo sé. ¿Quién soy? No tengo opinión. Sólo me concentro en mi interior.” Així començava l’espectacle El aprendizaje  que neix de l’encontre del ballarí i coreògraf Juan Carlos Lérida, el director artístic Roberto Romei i el músic Sila.

Sala Pina Baus. Un escenari d’estètica mínimal: una butaca de formes cubistes i una massa poliédrica sosté una taula de so. Algú  apareix a l’escenari fent tentines: és un infant que comença a caminar? Un convalescent que s’alça del llit? La respiració s’acompassa, el ritme  s’accelera, s’insinuen petits moviments que flueixen i unes passes que  ja no vacil·len omplen l’escenari de petits copets, reminiscències o petita llavors de zapateados. A poc a poc, el cos comença a moure’s en formes ondulades i s’exploren els moviments retallats. S’enllaçen uns amb els altres i, finalment, es converteixen en dansa.

L’espectacle El aprendizaje s’orgeix del conte homònim de l’escriptor contemporani J.L Lagarce on un home es desperta en un llit d’un hospital, repren la consciència i poc a poc s’adona que està viu i, des del silenci i la inmovibilitat, comença a entrar en relació amb el món que l’envolta.

Aprendre, desaprendre, reaprendre, per així poder arribar a ser homes més lliures i feliços. Juan Carlos Lérida sembla haver volgut  arribar a l’essència del flamenc, de la dansa. Ritme, moviment, impuls, seducció. Vida, en el fons. Una lluita per desfer-se dels costums predeterminats i un retorn als orígens. Un espectacle que, literalment, desfà les costures d’unes camises potser massa entallades.

Júlia Talarn

Anuncis

Odissea 2.0

Dins del marc del Festival NEO, Marcel·lí Antúnez representa Afàsia, una de les seves performances més premiades

Enfundat dins una interfície corporal anomenada ‘exoeskeleton’ i envoltat de dispositius robòtics sonors, Marcel·lí Antúnez, cofundador de la Fura dels Baus, presenta una performance electromecànica que combina projecció multimèdia amb una gestualitat trepidant.

Antúnez utilitza una tecnologia altament avançada per narrar-nos un dels mites més antics de la humanitat. L’artista català es posa a la pell d’un Ulisses del segle XXI que interpreta una peculiar versió del viatge mitològic.

La paraula ‘afàsia’ significa afectació en la capacitat de produir i comprendre el llenguatge escrit i és el mot que  Antúnez ha escollit  per titular el seu espectacle. Si entenem, doncs, que la societat del segle XXI comença a ser principalment àgrafa i, per tant, ‘afàsica’, descobrim que l’espectacle no és més que una narració d’un mite mil·lenari mitjançant un llenguatge postmodern: la interactivitat.

Es diu que Homer va compondre l’Odissea dins una societat que havia oblidat l’escriptura i, per tant, els 24 cants que la conformen es transmeteren de generació en generació de forma oral. Amb Afàsia, Antúnez, ens proposa reflexionar sobre les noves maneres de narrar i transmetre el coneixement i indaga sobre la possibilitat que no estiguin tan allunyades de les d’aquells inicis en que es varen donar nom a les coses.

Júlia Talarn

Ballar per trencar el silenci

El Mercat de les Flors tanca la seva temporada amb l’espectacle Can’t we talk about this? de la polèmica companyia DV8 Physical Theatre

“Qui de vosaltres se sent moralment superior als talibans?” Només una mà s’aixeca d’entre un públic cohibit per la mirada escrutinadora del ballarí enmig de l’escenari. Sabem que els talibans lapiden a les seves dones, executen als apòstates i entrenen els seus fills per la yihad. Per què no ens sentim còmodes expressant obertament el que sabem que és veritat?

Can we talk about this? qüestiona la falta de llibertat d’expressió quan parlem de religió, en especial de l’Islam, i exposa una ferma crítica en contra del relativisme cultural. Per a fer-ho, l’obra mostra una teatralització dels episodis socio-religiosos que més recentment han trascendit als mitjans de comunicació. L’assassinat del cineasta Theo Van Gogh, la crema del versos satànics de Salman Rushdie o les amenaçes de mort al director de la revista danesa que va publicar les caricatures de Mahoma són alguns dels testimonis que, segons l’espectacle, demostren que hem portat massa lluny el principi de multiculturalitat permetent l’abús dels drets humans.

DV8 Physical Theatre és una ovacionada companyia anglesa  que, des de  l’any 1986, estudia els límits de la dansa i el teatre i la seva necessitat de compromís amb el món que ens envolta. El seu director, Lloy Newson s’ha postulat com un dels noms més polèmics i provocadors d’Anglaterra. Amb la inclusió de temes que van des de la discapacitat a la sexualitat -passant ara per l’Islam- DV8 ha aconseguit sacsejar el panorama mundial de la dansa contemporània.

L’espectacle és com un documental portat a escena. Text, moviment i imatge es combinen d’una manera molt poètica i extremadament cuidada i sensible. Si bé els diferents personatges utilitzen el text a mode de ponències dramatitzades, moltes vegades són els seus cossos els que millor s’expressen sense paraules. Entortolligant-se en nusos d’angoixa, flotant per l’escenari, saltant i lliscant per les parets o simplement utilitzant el magnific llenguatge de les mans, el moviment dels extraordinaris ballarins permet que l’espectador discorri per les diferents branques de l’argumentació amb la  mateixa naturalitat amb que la fulla  de tardor s’entrega al corrent d’un rierol.

És precisament en aquest últim punt on s’amaga la incoherència de l’obra. Can we talk about this? vol crear un diàleg o un monòleg? Vol donar resposta a la pregunta o només vol ser una conversa sense interlocutor? I és que, al final, l’espectador, tot i sortir-ne meravellat, té la sensació d’haver estat adoctrinat. Haver inclòs més perspectives favorables a l’Islam hagués ajudat a l’espectador a contrastar i pensar per ell mateix sobre si podem o no podem parlar sobre això.

Tot i això, l’espectacle, deliveradament provocatiu i polèmic, ha deixat una cosa clara: si volem lluitar per la llibertat d’expressió ho hem de començar fent aquí i ara. En conjunt, penso que la producció anglesa és un dels millors espectacles que ha passat pel Mercat de les Flors aquesta temporada i, segurament, una fantàstica  manera d’acomiadar-la.

Júlia Talarn

Si vols Macadam Macadam ja pots córrer

El Mercat de les Flors convida a veure l’espectacle de hip-hop de la companyia Blanca Li


Amb motiu de la celebració del  Dia Internacional de la Dansa, el Mercat de les Flors us proposa una excel•lent activitat apta, fins i tot, per als pressupostos més exigents. Les 10 primers persones que es presentin aquest dissabte a la taquilla del Mercat i expliquin perquè els agrada ballar s’emportaran 2 invitacions totalment gratis.

Macadam Macadam és  un espectacle de carrer portat als escenaris.  La coreògrafa Blanca Li, formada al costat de Marta Gaham i actual  directora del Centro Andaluz de Granada, vol reflectir el divers món del hip-hop espanyol amb una coreografia que posa de costat ballarins amb habilitats molt diferents, des de breakers fins a rollers. Macadam Macadam és un espiell que ens permet, per un moment, entreveure el miscel•lànic món de l’expressió urbana.

Una gran half-pipe domina l’escena  i convida als ballarins a desafiar la gravetat. Amb el cos, els patins o la bicicleta els ballarins demostren el virtuosisme de les seves acrobàcies aèries fent que, tot sovint, el públic no pugui evitar quedar-se sense aire. Humor, sensibilitat, equilibri i força conformen un espectacle  que complaurà els amants de la dansa urbana i el món underground.

I si després de l’espectacle en voleu més, no us oblideu del 10xballar que aquesta ocasió comptarà amb dos DJ molt especials: Albert Guijarro, codirector del Primavera Sound i Ricard Robles, codirector del Sónar, que punxaran a partir de les 20h al hall del Mercat de les Flors. No hi podeu faltar!

Júlia Talarn

Pepe Zapata: “Cal apostar per una major visibilització de la dansa a Catalunya”

Pepe Zapata  és Cap de Comunicació del Mercat de les Flors. Sempre ha estat un  enamorat del  món de les arts escèniques i ha treballat com a actor professional, productor i traductor. Entre d’altres, ha treballat com a coordinador a la Fundació Alícia, liderada per Ferran Adrià, i com a professor universitari en màsters de Gestió Cultural.

Quina és la funció del Mercat de les Flors a Catalunya?

Quin és aquest paisatge aterrador?

La crisi ha accentuat els mals endèmics del sector. Gran part de la indústria que es movia al voltant de la dansa provenia dels centres públics. Ara, però, ni els ajuntaments ni els teatre municipals no tenen recursos per programar-ne.

I pel que fa a la precarietat laboral dels ballarins…

Respon a la precarietat del propi sector. Mica en mica els centres privats intenten programar més dansa però sense l’estructura pública l’activitat dels professionals es veu molt minvada. Sumat, a més a més, a la manca de visibilitat de la dansa…

Què fa que la dansa no sigui visible al nostre país?

El primer factor és l’educació. La dansa no està integrada com a matèria vivencial i d’expressió en els currículums escolars. En segon lloc hi influeix la cultura, als meus pares mai se’ls hagués acudit portar el seu fill  a veure un espectacle de ballarins….

Com es pot combatre això?

Hem de trencar aquesta dinàmica, que els nens tinguin primeres experiències, contextualitzin què és el que veuen i que entenguin que anar a veure dansa és quelcom de normal, com anar al teatre o a un concert de música.

Es fa pedagogia de la dansa  des del Mercat de les Flors?

Ho intentem fer a tots els nivells. Intentem apropar les escoles a la dansa, formar els professors, adreçar-nos als joves amb nous llenguatges, fer col·laboracions amb biblioteques…..

Molts ballarins del nostre país han de marxar a l’estranger

Sí, i això no és dolent! El reconeixement internacional és positiu, és prestigi. El problema és que no hi hagi un retorn. Per exemple, Rafael Bonachela és un ballarí d’aquí  reconegut arreu. Com que des de fa uns anys no treballa a Catalunya, una de les coses que estem fent des del Mercat de les Flors és intentar que ens visiti perquè impregni el nostre sector de la dansa.

Cal apostar per un futur on les tecnologies tinguin un paper destacat en el sector de les arts escèniques?


L’ús de les noves tecnologies ajuda a la recepció d’un espectacle?

Depèn de l’espectador. Després de l’experiència realitzada al Mercat de les Flors amb el Piulaiballa, en que vam convidar tuitaires perquè comentessin en directe un espectacle de dansa, alguns  van considerar que els anava bé compartir opinions a temps real i d’altres van expressar tot el contrari.  Tot i això, crec que a curt termini hi haurà més activitats d’aquest tipus.

Teniu previst posar seients per als tuitaires, com ja fan alguns teatres americans?

Pel que queda de temporada no, però segur que anirem  apostant per aquestes noves experiències.  Cal veure com les xarxes socials com ara twitter poden ser aprofitades no només pels espectadors sinó també per part dels artistes.

Com us ha afectat la Crisi?

És positiu el contracte programa 2012-2015 imposat per la Generalitat?

És una ajuda pel gestor. Ens marca quines són les exigències que ens permetran dir si ho estem fent bé o malament. De totes maneres, són indicador que nosaltres ja establíem internament però que, en aquest cas, són públics per reexigir-nos aquest retorn cap a la societat.

Com veus el futur de la dansa a Catalunya?

Positiu. El nivell artístic i de formació que tenen els nostres ballarins són valors que asseguren resultats reals de cara al  futur. Falta però, més compromís del sector públic i també de l’empresa privada que doni aquesta empenta i visibilització que la dansa necessita en aquests moments.

Júlia Talarn

“Algunes persones hi veuen un pollastre”

©Selfunfinished, Xavier le Roy

©Selfunfinished, Xavier le Roy

 

Què fa que un home sigui un home? La camisa? Els pantalons? Que s’assegui en una taula? I si en comptes de caminar endavant ho fa endarrere, si on hauria de tenir el cap hi té el cul i les mans semblen peus? Aquest és el xocant resultat de la singular proposta del coreògraf i ballarí Xavier Le Roy que ahir va presentar  el seu solo Self-unfinished al Mercat de les Flors.

“El cos pot transformar-se de moltes maneres, el moviment fa que el cos aparegui com dos cossos, algunes persones hi veuen un pollastre, plantes o altres coses” explicava Xavier Le Roy als informatius de TV3. Des de 1991, el ballarí i coreògraf ha fet un treball intens sobre el cos i la percepció del moviment que l’ha portat a descobrir aquest tipus de treball propi de contorsionistes i yoguis meditants.

A l’escenari només hi ha una senzilla taula i una simple cadira. Un decorat infinit de color blanc ataca la vista de l’espectador i l’obliga a mirar-s’ho tot com si fos una classe d’anatomia, res es pot amagar però tot es confon.

Xavier Le Roy és llicenciat en biologia molecular i diuen que aquest passat científic pot haver-lo inspirat a l’hora de moure i entendre el cos. El cos del ballarí fa metamorfosis al·lucinògenes que es mouen al ritme d’éssers estranys, inhumans.

De pollastres a amebes passant per éssers deformes i  cossos aberrants, la proposta de Xavier Le Roy es converteix en tot allò que l’espectador vulgui imaginar. Entre inquietant i còmic Self-unfinished és un ésser inacabat, una proposta sorprenent que acapara constantment l’atenció de l’espectador.

Júlia Talarn

Self-unfinished,  Xavier Le Roy:

El Mercat de les Flors ja té programa pels propers quatre anys

El document marca els reptes concrets que haurà d’assolir el centre

L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el director del Mercat de les Flors, Francesc Casadesús, han signat  un document que garanteix la viabilitat del centre amb independència de l’aportació que les administracions li atorguin cada any.

Segons el Diari Ara, els resultats de l’últim programa del Mercat de les Flors “han estat un èxit”. Francesc Casadesús, explica però, que s’hi haurà d’afegir alguna cosa més: durant aquests quatre anys s’haurà de “potenciar i estabilitzar el treball amb els artistes catalans” i també “els projectes socials i comunitaris”.

A part d’aquestes fites, però, també s’han d’acomplir indicadors imposats: un 30% del seu pressupost ha d’esdevenir independent de l’Ajuntament i la Generalitat, s’hauran de programar 250 funcions fins al 2015 i, del total d’espectacles, l’espai haurà d’acollir un 40% de companyies catalanes, un 40% d’internacionals i un 20% d’Espanyoles.

Aquest programa pot servir de model per a la resta d’institucions culturals ja que, dimecres passat, Ferran Mascarell va defensar que tots els centres culturals “s’han de regir per un contracte programa concret”. A la signatura del contracte hi van assistir, a més del propi Ferran Mascarell, el tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i president del Consorci Mercat de les Flors – Centre d’Arts de Moviment, Jaume Ciurana i el president del Mercat de les Flors, Francesc Casdesús.

Júlia Talarn

Loin… un trencaclosques sobre la identitat

© Patrick Imbert

A l’escenari tot és fosc. Tres megafons negres suspesos sobre un pivot roten de forma mecànica. A terra, tres neons s’encenen i s’apaguen a una intensitat variable i quatre plaques brillants conformen el que semblen taques  d’un líquid incert, potser petroli.

Enmig d’aquesta posada en escena nihilista i desolada  Rachid Oramdane es mou a un ritme cambiant, a cavall entre el frenetisme que susciten els sons d’una agitada ciutat  i els constants batecs d’uns sorolls mecanics.

La performance Loin… és un estudi sobre la identitat, un trencaclosques fet de trossets d’aquells sentiments que et fan sentir estranger, una finestra a la mentalitat aliena. Rachid aconsegueix  fer una aposta teatral dinàmica i experimental en la que s’alternen imatges, text i so buscant transportar l’espectador a mons intersubjectius a través del descobriment de la sigularitat de cada individu.

L’artista sembla voler destapar  el seu imaginari mental a través de l’alternança de plataformes i dispositius tot creant un clima incert i accelerat. L’inclusió de molta informació és, de vegades però, negativa. Dispersar la ment de l’espectador fent-lo oscil·lar entre les imatges projectades, el text recitat i els moviments del ballarí dificulten la comprensió d’un significat global.

El que va sorprendre més la platea va ser el gran registre de moviment de que disposava el ballarí argelí. De les impossibles convulsions del cramp fins a la sensualitat ondulada dels balls àrabs, de la suspensió de moviments acompasats a la rotació dels megafons fins al frenetisme histèric d’un ciutat vietnamita. Fi de l’espectacle. Alguns espectadors aixecats de les cadires aplaudiren amb força. Torna quan vulguis Rachid Oramdane, una fascinant  descoberta.

Júlia Talarn

Dansa i hashtag comparteixen l’escenari

© Júlia Talarn / Usuaris del twitter vinculats al sector cultural van retransmetre l’espectacle des de les butaques

Aquest dijous 9 de febrer el centre d’arts escèniques Mercat de les Flors va fer una prova pilot sobre l’ús del twitter entre el públic d’un espectacle de dansa. A través del  hashtag #piulaiballa, els espectadors estaven convidats a comentar i compartir, en temps real, les reflexions que els suggeria Moviments Polítics de Sònia Gómez.

Al twitter si va poder recollir tot tipus d’opinions, des d’aquells que trobaven l’aposta “delirant” per la dificultat que suposava fer tweets i mirar la peça a la vegada fins aquells que creien que era una  “eina molt interessant”. Tot i això, també hi va haver qui es va queixar per la crítica “salvatge” d’alguns tuitaires. Això sí, tothom estava d’acord que quan l’espectacle atrapava s’havia de “parar el tweets i disfrutar”.

 

Júlia Talarn

 

Articles relacionats:

El hastag #piulaiballa a twitter

Teatres americans ofereixen seients per tuitaires

La creativitat via Twitter per Gemma Urgell

Teatre 2.0: El públic twiteja sensacions durant una representació d’Incubo

Nacera Belaza passarà pel Mercat de les Flors el dia 25 de febrer amb el seu espectacle Le temps scellé

Nacera Belaza,  Le temps scellé

© Philippe Sébirot

LE TEMPS SCELLÉ

Dies:  25 de febrer

Lloc: Mercat de les Flors, Sala Maria Aurèlia Capmany

Preu: entre 13 i 15 €

On comprar-les:

  • A través del web del Mercat de les flors
  • Trucant al: Tel. 93 426 18 75 / 93 426 01 06
  • A les guixetes del Mercat de les Flors

Rachid Ouramdane passarà pel Mercat de les Flors amb l’espectacle “Loin…”  els dies 22 i 23 de febrer

Rachid Ouramdane, “Loin…”

© Patrick Imbert

© Patrick Imbert

© Patrick Imbert

© Patrick Imbert

LE TEMPS SCELLÉ

Dies:  22 i 23 de febrer

Lloc: Mercat de les Flors, Sala Maria Aurèlia Capmany

Preu: entre 13 i 15 €

On comprar-les:

  • A través del web del Mercat de les flors
  • Trucant al: Tel. 93 426 18 75 / 93 426 01 06
  • A les guixetes del Mercat de les Flors

El Ballet National Algérien passarà pel mercat del 16 al 19 de febrer de 2012 amb l’espectacle NYA

Ballet National Algérien, NYA

 

NYA

Dies:  16 al 19 de febre

Lloc: Mercat de les Flors, Sala Maria Aurèlia Capmany

Preu: entre 13 i 15 €

On comprar-les:

  • A través del web del Mercat de les flors
  • Trucant al: Tel. 93 426 18 75 / 93 426 01 06
  • A les guixetes del Mercat de les Flors

Sònia Gómez presenta Moviments Polítics

Sònia Gómez, Francesc Casasús i Txalo Toloza a la presentació de Movimientos Políticos

Després de la seva maternitat, Sònia Gómez torna als escenaris amb Moviments Polítics, una performance que parla de política a través d’una reflexió sobre el  moviment.

Seguint el leitmotiv present al llarg de tota la seva obra de “fer allò que el cos pot fer en un moment concret de la seva biografia”, Sònia puja als escenaris amb un espectacle que reflecteix la seva maternitat. Tal i com va explicar a la presentació de Moviments Polítics: “una mare es pot sentir identificada amb aquest espectacle, el meu cos fràgil i sensible, la meva mentalitat i l’experiència viscuda hi són presents a tota l’obra”.

Després de l’èxit de les seves anteriors performances com Mi madre y yo, Natural 2 o Experiencias con un desconocido, Sónia Gómez i Txalo Toloza, creador audiovisual, s’enfronten ara amb una nova poètica: l’exploració del cos com a lluita política.  Per a fer-ho, han decidit situar l’acció en espai escènic remot: Tità, un dels satèl·lits de Saturn. Un espai de ficció que els permet “sortir d’un mateix per retrobar-se”, un pont entre el passat i el present des d’on poden “crear noves regles i reflexionar sobre la política des de la distància”.

Qui vagi a veure l’obra gaudirà, aquest cop, d’una performance que combina moviment, text i imatges tot creant una atmosfera  de reflexió sobre el concepte de moviment i la seva relació amb la política. Una obra que, tal i com Sònia puntualitza, “conserva la mateixa essència dels altres espectacles però demana un nivell d’entrega molt superior”.

L’espectacle Movimientos Políticos és una coproducció amb el Mercat de les Flors i es podrà veure del 3 al 5 i del 8 al 12 de febrer. El preu de l’entrada és de 15 €.

Altres espectacles de la Sònia:

Sònia Gómez, Mi madre y yo

Sònia Gómez, Experiencias con un desconocido

MOVIMENTS POLÍTICS

Dies: Entre el 3 i el 12 de febrer

Lloc: Mercat de les Flors, Sala Maria Aurèlia Capmany

Preu: entre 7’5 i 15 €

On comprar-les:

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: