CND a Barcelona

SLEEPLESS

Lucio Fontana va voler traspassar violentament la bidimensionalitat de la pintura per ressaltar-ne un tercer pla, el més filosòfic i transcendental, tallant amb un ganivet les seves teles de dalt a baix. De la mateixa manera, Jirí Kylian busca explorar les altres dimensions de la dansa amb l’espectacle Sleepless.
Les incisions de Fontana no les trobem només en les teles de les que apareixen i desapareixen les parts dels cossos dels ballarins de la Compañía Nacional de Danza , sinó també en la música. La violència de les ganivetades que infligeix la música es combina en la coreografia amb moviments suaus, bruscos i elèctrics que exploren al llarg de l’espectacle noves dimensions tan físiques, com emocionals i espirituals.

BABYLON

Babylon, com  la torre de Babel, és un joc de juxtaposició d’elements i moviments portat a terme per 18 ballarins. Desplaçaments, torcions i girs busquen l’equilibri entre l’individu i el conjunt en una coreografia plena de sensacions. L’agitació i la inestabilitat rítmica de la  simfonia número 8 de Dimitri Shostacóvich es veu reforçada per la gran variació de moviments de la peça: ara a dalt, ara a baix, en conjunt o en duet.

Tal i com si seguíssim l’espiral de la torre babilònica, l’espectador entra dins d’una dinàmica inquietant que fluctua entre moviments rígids i suaus conduits per la ballarina Tamako Akiyama. La peça culmina amb un duet on la ballarina japonesa transporta els espectadors en un punt incert situat en un món llunyà on la tendresa i la incertesa ballen la història d’amor més bella de puntetes.

WALKING MAD

Walking Mad va ser la tercera proposta de la nit. La Compañía Nacional de Danza va presentar aquesta coreografia de Johan Inger com a punt i final del seu espectacle. És una peça quasi metateatral, on un director d’orquestra, un mur i el Bolero de Ravel s’interrelacionen d’una manera molt física. Amb el crescendo musical de la peça, el director també comença a mostrar-se cada vegada més excitat. Aquesta sensació s’encomana a la resta de ballarins que, a mode de gnoms eròtics, es mouen per l’escena àvids de sexe i festa. No obstant, Inger assegura que el caràcter eròtic de l’obra ha de quedar en un segon terme, que no és la pretensió principal de la coreografia.

Com si entréssim en una bombolla, la banda sonora del compositor francès, de vegades amb un fort volum i d’altres, molt baixa, entra dins la ment de l’espectador de manera molt contundent. I el mur, una estructura de fusta massissa, divideix l’escena en dues parts, en dues estances de la quotidianitat dels ballarins. El resultat és una peça on la dansa i la narració interactuen contínuament.

Júlia Manresa, Júlia Talarn i Maria Gracia

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: