Ballar per trencar el silenci

El Mercat de les Flors tanca la seva temporada amb l’espectacle Can’t we talk about this? de la polèmica companyia DV8 Physical Theatre

“Qui de vosaltres se sent moralment superior als talibans?” Només una mà s’aixeca d’entre un públic cohibit per la mirada escrutinadora del ballarí enmig de l’escenari. Sabem que els talibans lapiden a les seves dones, executen als apòstates i entrenen els seus fills per la yihad. Per què no ens sentim còmodes expressant obertament el que sabem que és veritat?

Can we talk about this? qüestiona la falta de llibertat d’expressió quan parlem de religió, en especial de l’Islam, i exposa una ferma crítica en contra del relativisme cultural. Per a fer-ho, l’obra mostra una teatralització dels episodis socio-religiosos que més recentment han trascendit als mitjans de comunicació. L’assassinat del cineasta Theo Van Gogh, la crema del versos satànics de Salman Rushdie o les amenaçes de mort al director de la revista danesa que va publicar les caricatures de Mahoma són alguns dels testimonis que, segons l’espectacle, demostren que hem portat massa lluny el principi de multiculturalitat permetent l’abús dels drets humans.

DV8 Physical Theatre és una ovacionada companyia anglesa  que, des de  l’any 1986, estudia els límits de la dansa i el teatre i la seva necessitat de compromís amb el món que ens envolta. El seu director, Lloy Newson s’ha postulat com un dels noms més polèmics i provocadors d’Anglaterra. Amb la inclusió de temes que van des de la discapacitat a la sexualitat -passant ara per l’Islam- DV8 ha aconseguit sacsejar el panorama mundial de la dansa contemporània.

L’espectacle és com un documental portat a escena. Text, moviment i imatge es combinen d’una manera molt poètica i extremadament cuidada i sensible. Si bé els diferents personatges utilitzen el text a mode de ponències dramatitzades, moltes vegades són els seus cossos els que millor s’expressen sense paraules. Entortolligant-se en nusos d’angoixa, flotant per l’escenari, saltant i lliscant per les parets o simplement utilitzant el magnific llenguatge de les mans, el moviment dels extraordinaris ballarins permet que l’espectador discorri per les diferents branques de l’argumentació amb la  mateixa naturalitat amb que la fulla  de tardor s’entrega al corrent d’un rierol.

És precisament en aquest últim punt on s’amaga la incoherència de l’obra. Can we talk about this? vol crear un diàleg o un monòleg? Vol donar resposta a la pregunta o només vol ser una conversa sense interlocutor? I és que, al final, l’espectador, tot i sortir-ne meravellat, té la sensació d’haver estat adoctrinat. Haver inclòs més perspectives favorables a l’Islam hagués ajudat a l’espectador a contrastar i pensar per ell mateix sobre si podem o no podem parlar sobre això.

Tot i això, l’espectacle, deliveradament provocatiu i polèmic, ha deixat una cosa clara: si volem lluitar per la llibertat d’expressió ho hem de començar fent aquí i ara. En conjunt, penso que la producció anglesa és un dels millors espectacles que ha passat pel Mercat de les Flors aquesta temporada i, segurament, una fantàstica  manera d’acomiadar-la.

Júlia Talarn

Advertisements

One thought on “Ballar per trencar el silenci

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: