“La dansa contemporània és la vida real portada a l’escena”

Carmen Werner és llicenciada en Educació Física per la Universitat Politècnica de Madrid i va estudiar Dansa clàssica i contemporània a cavall entre la capital, Barcelona i Londres. En 1987 va fundar la seva pròpia companyia, Provisional Danza i des d’allà ha coordinat més de 60 coreografies com a directora artística. La coreògrafa madrilenya sempre s’ha mostrat compromesa en impulsar el món de la dansa contemporània,  i des del 2009 ho fa des de la seva entitat, Fundación Carmen Werner para la Danza Contemporánea.  El seu talent i trajectòria artística l’han fet guanyadora, entre altres reconeixements, del Premio Nacional de Danza  2007 i el Premi Internacional de Dansa Onassis en 2001.

Sovint el terme “dansa contemporània” resulta massa genèric i difícil de delimitar. I per vostè, què és?

Suposo que no hi ha ni haurà una definició universal per aquest terme; la força de la dansa contemporània està en la seva manca de límits. Què és dansa contemporània i que no ho és?  Per a mi, és l’art viu, és la vida real portada a l’escena.  Potser és una mica estrany, però jo sempre ho he sentit així. Ja des dels meus inicis, en una època complicada per aquest món,  feia totes les classes que podia, com si la vida s’anés acabar d’un moment a un altre.

Qué és el que més l’apassiona de la dansa contemporània?

Sempre m’ha agradat molt donar classes, perquè m’interessa especialment la formació. La companyia  va començar amb joves ballarins sense recursos i és molt enriquidor veure com van progressant; parteixen de zero però no arriben mai al límit.  A més, crec que la dansa, en general, és l’activitat física i artística més completa que existeix.

Creu que  la dansa contemporània necessita un impuls per sobreviure?

És un art viu insustituïble. Per molt que sovint es combini amb altres arts, res pot ocupar el seu lloc. Per això,  des del 2009, la nostra Fundació treballa per promoure la dansa contemporània  a nivell nacional i internacional i per contribuir a la formació de ballarins i coreògrafs del sector.

Dins dels diferents formats que treballa, hi ha el vídeo dansa. En què consisteix?

Jo ho entenc com portar la dansa a la video-creació; treure el ball de l’escenari convencional i traslladar-lo a un espai alternatiu per marcar la diferència. És inundar un claustre o omplir-lo de sorra, innovacions que no pots fer en un escenari en directe.

Però la dansa continua així sent la protagonista o es veu eclipsada pels efectes del video?

Tot i que és molt enriquidora la combinació de dansa i video, crec  que les arts visuals es mengen una mica el ballarí.

Finalment, què ha d’esperar el públic d’un espectacle de dansa contemporània?

Només s’ha de deixar portar; no crec que hi hagi una actitud recomanable perquè l’espectador gaudeixi de la peça. A vegades, el públic surt de l’espectacle sorprès i, sovint, amb la sensació de no haver entès res. Potser no fa falta cercar res sobrenatural a la dansa contemporània, només trobar-hi el reflex de la vida.

Aquí teniu un tastet de l’última coreografia de Carmen Werner “Ni ogros, ni princesas”

Sara Torremocha Carrillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: