Xavier Le Roy: “L’exposició és una experiència col·lectiva, tots en formem part”

Xavier Le Roy és doctor en biologia molecular per la Universitat de Montpeller i ha treballat com a ballarí i coreògraf des de l’any 1991. A partir dels seus treballs en solitari, com ara Self-unfinished (1998) i Product of Circumstances (1999), va obrir noves perspectives en el camp de l’art coreogràfic. El coreògraf presenta ‘Retrospectiva’ de Xavier Le Roy, que es podrà veure a la Fundació Antoni Tàpies des del 22 de febrer al 22 d’abril de 2012. És una exposició que capgira les convencions del museu. No hi trobarem quadres, sinó intèrprets que composen moviments coreogràfics. El museu també és un lloc de trobada i conversa amb el públic que el visita.

A grans trets, com es pot definir la teva obra coreogràfica?

No la podria definir en general. Cada obra explora una questió en concret. I mai aquesta questió és la mateixa. Però potser sí que té algunes característiques concretes: m’interessa sobretot el què pot produir un cos i com ho pot fer. També investigo sobre quins tipus de relacions s’estableixen entre el performer i el públic. Però crec que les meves coreografies són més aviat transversals.

I què es pot trobar a ‘Retrospectiva’ de Xavier Le Roy?

Un qüestionament de les convencions de l’espai expositiu, sense cap mena de dubte. S’ha canviat l’ús típic del museu, ha passat a ser un espai per a les arts del moviment.

En aquesta exposició també canvies totalment el rol de l’espectador. Creus que són ara els subjectes de l’experiència artística?

No són ELS subjectes, però definitivament sí que formen part com a subjectes de l’experiència. Diguem que són una part d’ella. La interacció entre els ballarins i ells fa que siguin subjectes diferents.

Crec que aquesta exposició no és només la teva retrospectiva. És a dir, és també la retrospectiva dels ballarins. Ells conversen amb el públic, comparteixen fets de la seva vida i tenen una clara interacció. Estàs d’acord amb mi?

Absolutament. Sí.

Però, a més a més, crec que és més com una transmissió recíproca. Hi ha molta gent implicada en aquesta retrospectiva: tu, el públic, els ballarins… Es pot definir com una experiència col·lectiva?

Sí, definitivament és una experiència col·lectiva. Hi estic totalment d’acord. M’agradaria posar èmfasi en que també és una retrospectiva del públic. Quan una persona visita l’exposició en certa manera també està realitzant la seva pròpia retrospectiva.

Per exemple?

Quan un ballarí explica a l’espectador que en 1994 estava fent ‘tal cosa’. L’espectador sempre recorda alguna anècdota d’aquell any. Una parella va contestar: “oh, al 1994 ens vam casar”.

Així l’espectador rememora anècdotes de la seva vida.

La qüestió és que tinguis experiències amb moments i records teus. La interacció que es desenvolupa entre el ballarí i els espectadors és molt interessant.

Quines són les primeres impressions que has tingut?

Fantàstiques! Ha vingut molta gent a veure-la i el públic ha reaccionat de maneres molt diferents.

Sé que a la Fundació Antoni Tàpies es tenen en especial consideració les visites de grups escolars. Com treballen els ballarins amb els nens?

Es pot fer exactament el mateix treball amb nens. No hi ha cap raó per la qual no es pugui fer. També és molt interessant veure com els nens entenen que no tenen un temps límit per quedar-se en l’exposició. És a dir, normalment a l’escola hi ha unes pautes molt concretes: “tens cinc minuts per fer tal cosa…”. I aquí no.

Suposo que el fet de no veure pintures a les parets de la Fundació també els sorprén.

Sí, molt. Ells són molt conscients que alguna cosa estranya està passant. Per exemple, un grup mirava un fragment de la meva coreografia Le Sacre du Printemps i automàticament alguns nens es van posar a imitar exactament el que feia el ballarí. Va ser espectacular.

Xavier Le Roy reflexiona sobre les obres que presentarà al Mercat de les Flors:


Veure l’entrevista completa, part 1.

Veure l’entrevista completa, part 2.

Maria Gracia Larrégola.

Advertisements

One thought on “Xavier Le Roy: “L’exposició és una experiència col·lectiva, tots en formem part”

  1. M’ha agradat molt llegir aquesta entrevista. Realment et dóna una visió general del que es pot trobar a la Fundació Tàpies i això és molt útil. Felicitats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: