Clément Layes reflexiona sobre els noms dels objectes

© Dieter Hartwig

© Dieter Hartwig

“El somni i l’oceà són la poesia. La vida i l’energia són un bebè petit. El temps i el bebè petit són la generació. L’eina i la possibilitat són l’organització. El somni i l’organització són una nova possibilitat. La taula i l’atenció són el teatre. La mecànica i l’energia i la taula són una fàbrica. La ciència i la fàbrica són la tecnologia. El somni i la tecnologia i l’atenció són l’entreteniment”.

Clément Layes va presentar al Mercat de les Flors en el marc de la Secció Irregular Allége. La Sala Pina Bausch estava plena de gom a gom: fins i tot, hi havia gent asseguda a terra, a les escales i als laterals. A grans trets, Allége examina la possibilitat d’una acció que no està determinada des de fora però que alhora és creada des de dins de si mateixa.

El coreògraf francès pretén reflexionar sobre els límits del llenguatge coreogràfic. Però, per dur-ho a terme, també qüestiona molt encertadament la noció d’atorgar determinats noms a les seves coses. Per exemple, un drap brut és ‘el somni’, segons Layes; una planta petita és un ‘bebé’; un bullidor d’aigua per al te és ‘la ciència’…

Layes trenca, de manera fins i tot còmica, les convencions que s’estableixen a l’hora de fixar un nom concret per a una cosa. I també qüestiona el funcionament de l’individu en les estructures socials, polítiques i culturals. “La percepció, el drama, gairebé són gairebé el final”, conclou el coreògraf.

Maria Gracia Larrégola.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: